RES NO ÉS MESQUÍ

JOAN SALVAT PAPASSEIT

"Per a ell, el poema, com, per al pintor cubista, el quadre, no ha de descriure la realitat sinó que ha de donar un equivalent poètic de les seves experiències de la realitat. Així, el poema es converteix en una juxtaposició d'impressions, de sensacions o de sentències que, almenys en teoria, és infinita i que, a la pràctica, acaba de manera arbitrària i contundent. Un jorn escrivíem que en Joan Salvat Papasseit venia a ésser com una mena de troç preciós del cor esberlat del gran Maragall. Ratifiquem-nos-hi. En cap altre representant de la poesia catalana contemporània trobaríem, potser un sentiment fraternal parell, una preocupació humaníssima consemblant. J.M.Junoy.

RES NO ÉS MESQUÍ

Res no és mesquí,
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern - Primavera d'estiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla, verda eternament.

Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.

Res no és mesquí,
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
-Avui, demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.
´

SI LA DESPULLAVA

Si la despullava
oh la meva amor!
un botó que queia
ja em donava goig
- ara la bruseta
i el cinyell tot pret,
mel rosada i fresca
la sina després:
.
al mig de la toia
clavellets vermells.

*

BODEGOM

----------------------------------A Xavier Nogués

Damunt la taula
-l’Arthur Gordon Pym
------------------------------------------------obert
-
Poe-   al sostre
  m’esguarda
Só tremolós de veure’l.
-
El gresol penjat
  n’és l’agonia
-
Ara tancaré el llibre
-
El vas és tombat
-
A terra
xipolls
---------------Whisky house of lords
-
Ara Poe ha caigut borratxo.

_

NADAL

Sento el fred de la nit
---------------------i la simbomba fosca
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant
Sento el carro dels apis
-----------------------que l'empedrat recolsa
i els altres qui l'avencen tots d'adreça el mercat
.
Els de casa------a la cuina
--------------------------prop del braser que crema
amb el gas del tot encès han enllestit el gall
Ara esguardo la lluna que m'apar lluna plena
i ells recullen les plomes
------------------------i ja enyoren demà
.
Demà possats a taula oblidarem els pobres
- i tan pobres com som -
------------------------- Jesús ja serà nat
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i desprès de mirar-nos-----------arrencarà a plorar.

-

CANTO LA LLUITA

Cavaller d'un corser
qual crinera és de flames
só jo l'incendiari de mots d'adolescent.
Blasmo els déus a ple vol:
l'arraulit bestiari
tem el fuet del meu cant!
I he maridat la lluna...
(pero no dormo amb Ella si el filisteu governa els meus domenys.)

*
.

EPIGRAMA

Un perfum de colors ha invadit a Margot
S'ha vestida de pressa:
Perquè hom no sabés de la sina l'olor
s'ha posada una flor
-------------------damunt la roba fresca.

*
.

PROMETENÇA

escolta amada meva
si jo anava a una guerra
portaría l 'espasa com els guerrers d'abans
duien l'arc de sagetes.
.
lluitaria per qui sap quina ampla bandera
- però millor que fos la de la meva terra:
quatre barres de sang
l'or del cor que voleia
.
muntaria un cavall de crinera lluenta
i el meu nom s'alçaria
més alt que la congesta.
.
el meu casc
-com l'estel
.
prendria les ciutats
i llurs noies vindrien a rebre'm.
.
no sabria tornar
si tornar no podia amb l'espasa florida,

*

DIVISA

Viatjar terres
no quedar-se en cap,
amar en totes una noia verge;
.
creure en la guerra perquè és bo el combat
cada ferida la sang d'un poema.
-
Quan Déu ens cridi poder contestar
- tant estimava que es vessava el veire.

-

OMEGA

l'hora floreix

rosa

vermella
-----------------roja escarlata -
jo sé la noia que es deleix
i l'hora passa
dansa que dansa -
el meu rellotge té un panteix
sageta d'or i plom a la vegada.

--------- ----*

l'hora floreix
i és el meu cor com l'esponja espremuda -
ara una esponja que raja d'escreix
(algú emborratxa
amagat
les agulles)

-------- -----*

cada minut cau com l'aigua de neu:
llà on és l'amiga -
i a prop meu cau com l'espurna
ferida.

*

*

JUNY

Per Sant Joan, amiga, te'n faria retret

si és cas que no venies al festeig que tindrem.

Cada noia fadrina demanarà un promès,

l'alfàbrega i la ruda voldran llum dels estels.

Sentiràs com s'esberlen de claror els fanalets.

Farem fosc d'artifici com no es veu en els cels

perquè caiguin estrelles

-------------------- -i en bombes de paper

pugin de nou enlaire enduent-se'n els precs

- i el teu

------- - si t'atrevies

---------------- - que és un prec que conec.

Tu els clavells regaries. Jo et robaria un bes.

BATZEC

o! aquell encavallar-se
-------------la cadena del pou

----------------------0
-------------------0 -0
-------------------0 -0
-------------------0 -0-------------------0 -0
-------------------0 _
------------------ 0
-------------------0_
-------------------0
------------------0-----------------0
----------------0

i l'esglai del desprendre's

- la Carme
-----------de treure aigua
---------- va tenir una nena amb el llavi partit