JOAN SALVAT PAPASSEIT

"Per a ell, el poema, com, per al pintor cubista, el quadre, no ha de descriure la realitat sinó que ha de donar un equivalent poètic de les seves experiències de la realitat. Així, el poema es converteix en una juxtaposició d'impressions, de sensacions o de sentències que, almenys en teoria, és infinita i que, a la pràctica, acaba de manera arbitrària i contundent. Un jorn escrivíem que en Joan Salvat Papasseit venia a ésser com una mena de troç preciós del cor esberlat del gran Maragall. Ratifiquem-nos-hi. En cap altre representant de la poesia catalana contemporània trobaríem, potser un sentiment fraternal parell, una preocupació humaníssima consemblant. J.M.Junoy.