el deixondir-se a Castella

.
Manta amplària té Castella!
- sota els corbs no ho sembla pas.
Aquest porxo de Sigüenza
anuncia un dia clar.
.
Més amunt d'una mojada
hi ha una creu, com un espant.
La gebre és tant rosa i blanca
com una sembra de sal.
.
Corre el tren així un malastre
car apar que va rodant,
tota la terra que abraça
és sense arbre ni ull humà.
.
Ara, si; hem vist dues noies!
Duien una gerra al cap
i una faldilleta airosa;
quin amor les hi tindrà,
.
quin amor - quina dolcesa
sense un magrané al costat.
.
- Si una terra es veu moresca
és la del pla castellà.
.
Més avant ja hi esmorsàvem
i tot era preguntar:
- sense senyal d'estimar-se,
com mengen tan blanc el pa?
______________________________________________