Com que era teva la llum, la fogata
Es gela sota els arcs. Dóna'ns les mans.
Net de peix el terrat, la fosca ens mata:
Salvat, ajuda'ns a portar els instants.
Ens hem de batre sota una aigua ingrata,
La nostra força és pobra aquí al voltant
-Aquell peix al terrat era de plata-;
Però ens sabem valents, l'empresa és gran.
La pàtria, esguerrada, duu careta.
Que mai no sàpigues el que ha passat;
Al cel d'abans no hi ha columna dreta.
I si esborrem molts noms que hem heretat,
El teu és ple de ramells blancs, poeta
De la claror: no t'oblidem, Salvat!
Joan Brossa "paleta"