.
Si la despullava
oh la meva amor!
un botó que queia
ja em donava goig
- ara la bruseta
i el cinyell tot pret,
mel rosada i fresca
la sina després:
.
al mig de la toia
clavellets vermells.

----------------------------------A Xavier Nogués

Damunt la taula
---------------------l’Arthur Gordon Pym
------------------------------------------------obert
-
Poe-------al sostre
-----------------------m’esguarda
Só tremolós...............de veure’l.
-
El gresol penjat
------------------n’és l’agonia
-
Ara tancaré el llibre
-
El vas és tombat
-
A terra
--------xipolls
---------------Whisky house of lords
-
Ara Poe ha caigut----------borratxo

.
Sento el fred de la nit
---------------------i la simbomba fosca
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant
Sento el carro dels apis
-----------------------que l'empedrat recolsa
i els altres qui l'avencen tots d'adreça el mercat
.
Els de casa------a la cuina
--------------------------prop del braser que crema
amb el gas del tot encès han enllestit el gall
Ara esguardo la lluna que m'apar lluna plena
i ells recullen les plomes
------------------------i ja enroren demà
.
Demà possats a taula oblidarem els pobres
- i tan pobres com som -
------------------------- Jesús ja serà nat
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i desprès de mirar-nos-----------arrencarà a plorar.

.
Cavaller d'un corser
-----------------qual crinera és de flames
só jo l'incendiari de mots d'adolescent.
Blasmo els déus a ple vol:
--------------------l'arraulit bestiari
-------------------------tem el fuet del meu cant!
I he maridat la lluna...
(pero no dormo amb Ella si el filisteu governa els meus domenys.)
.

.
Un perfum de colors ha invadit a Margot
S'ha vestida de pressa:
Perquè hom no sabés de la sina l'olor
s'ha posada una flor
-------------------damunt la roba fresca.
.

.
escolta-------amada meva
si jo anava a una guerra
portaría l 'espasa com els guerrers d'abans
duien l'arc de sagetes.
.
lluitaria per qui sap quina ampla bandera
- però millor que fos la de la meva terra:
quatre barres de sang
l'or del cor que voleia
.
muntaria un cavall de crinera lluenta
i el meu nom s'alçaria
més alt que la congesta.
.
el meu casc
-----------com l'estel
.
prendria les ciutats
.-----i llurs noies vindrien a rebre'm.
.
no sabria tornar
si tornar no podia amb l'espasa florida,

-
Viatjar terres
-------------no quedar-se en cap,
amar en totes una noia verge;
.
creure en la guerra perquè és bo el combat
cada ferida la sang d'un poema.
-
Quan Déu ens cridi poder contestar
- tant estimava que es vessava el veire.

.
l'hora floreix
-------------rosa
-----------------vermella
-----------------roja escarlata -
jo sé la noia que es deleix
i l'hora passa
-------------dansa que dansa -
el meu rellotge té un panteix
sageta d'or i plom a la vegada.

--------- ----*

l'hora floreix
i és el meu cor com l'esponja espremuda -
ara una esponja que raja d'escreix
(algú emborratxa
-----------------amagat
-----------------les agulles)

-------- -----*

cada minut cau com l'aigua de neu:
llà on és l'amiga -
i a prop meu cau com l'espurna
ferida.

.
Per Sant Joan, amiga, te'n faria retret
si és cas que no venies al festeig que tindrem.
Cada noia fadrina demanarà un promès,
l'alfàbrega i la ruda voldran llum dels estels.
Sentiràs com s'esberlen de claror els fanalets.
Farem fosc d'artifici com no es veu en els cels
perquè caiguin estrelles
-------------------- -i en bombes de paper
pugin de nou enlaire enduent-se'n els precs
- i el teu
------- - si t'atrevies
---------------- - que és un prec que conec.
Tu els clavells regaries. Jo et robaria un bes.

o! aquell encavallar-se
-------------la cadena del pou

----------------------0
-------------------0 -0
-------------------0 -0
-------------------0 -0
-------------------0 -0
-------------------0 _
------------------ 0
-------------------0_
-------------------0
------------------0
-----------------0
----------------0

i l'esglai del desprendre's

- la Carme
-----------de treure aigua
---------- va tenir una nena amb el llavi partit

Vosaltres no sabeu
-------------------què és
------------------------guardar fustes al moll.
Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells
- que són de tants colors
com la mar sota el sol:
que no li calen veles.

El sol
-----traint la sesta
folga amb el rostre encès la cortina adormida.
.
-------------------*

Així com una anguila quan és presa
s'esmuny la meva amada a ma follia:
- però el seu llavi és vermell
com el llum que duu el tren
i el banderol
------------i el disc
-------------------i el senyal de la via:
així com una anguila quan és presa
son cabell
---------com l'instint
---------------------cau damunt la carn viva
.
------------------*

Oh, quin pler-----una gota de sang
viatgera del coll a la sina.
Així com una anguila quan és presa
es cargola
de cop
-------la cortina.
:

Sota la pineda
que és gerda i és verda
descobrir el cel--------a través del fullam!
El ocells passen talment fossin peixos,
com si veiessin el fons de la mar.
.
I és un vaixell, escatat, l'aeroplà
.
Sents pel sotrac a l'orella encantada
que per les rutes passa un autocar -
amb gents que han fet molts diners
per la guerra,
i de passatge se'ls volen gastar
.
Amb una pols que de res els servirà.
-
Veus la ciutat -
---------------estirada a la platja,
com una esclava que es mor d'enyorar;
jove i rebel
-----------melangiosa i cansada -
sempre una mica malalta que està.
.
Sota la pineda no t'hi cal pensar.
.
I si tenies un llibre a la vora
- modern o antic
que si és bo tant li fa -
i una fontana que ragés tothora,
i com tu,
-------- a terra
--------------- estès el berenar,
tota ambició donaries de grat
.
Oh, aquell qui té fins l'amiga al costat.
.
Veus, jo ara et dono mon cant
regalat.
.

Si et veia la sina
veia dos fitons;
oh, deixa'm, amiga,
que provi el meu pols.
.
Si un pit et sagnava,
beuria la sang;
si et sagnava l'altre,
amb les dues mans.
.
Obre ben bé els braços
i acluca bé els ulls:
si la carn no es bada
la vida s'esmuny.
.
Quan sentis ma boca
aguanta l'alè -
t'estremiràs tota
i és quan jo et prendré.
.
Amiga, la vida
és una cançó.
Jo canto ta sina
arqueret d'amor.
.

La lluna------vídua alegre
per no dir que ha perduda la nit
s'ha quedat passejant fins migdia
---mig partida però
------------------- que un ocell li somreia -
i tan pàlida i trista
que ensenyava el neguit
i una son que la colga d'un fil
.
d'un fil prim
que amb el sol es desfeia.
.

Amic, quin trot galant
si aquesta nit avances la nit de Sant Joan -
la nit de Sant Joan que és nit de meravella,
i és damunt cada bes que neixen les estrelles.
.
Digue-li al teu amor l'enveja que li hauran altres donzelles
i eixuga-li aquell crit-------mica de plor,
que és en la noia verge quan el seu cos floreix una rosella.
.
I para compte al goig del seu desmai.
.
Que Cupidell us furti
i no pugueu vestir-vos si feu curta l'empresa.
.

.
Aquella verge vinclada als meus braços
tota es donava però ha fet un gran crit
- Oh, amat, no temis! - em deia
------------------------------- ajocant-se:
- No hi ha a la terra cap glavi més fi.
.
Cerca pel món, que no en trobaràs d'altra
que et faci ofrenes d'un amor tan pur.
No em deixis, no, que el teu bes m'amanyaga:
¿com ho faria, si era sense tu? -
.
I ara s'alçava i jo la vestia
i els seus cabells destrenava pel coll.
La carn, flotant al mossec de la vida,
s'enorgullia de la comunió.
.
- ¿Què més voldràs, si el meu cos que et guardava
ara ja és teu, i elevarà el teu cant? -
I amb els peus nus, de puntetes, mirant-me:
- Quan corris món, el meu nom, ¿què et dirà? -
.
A cada mot més la veu endolcia,
i jo era alhora l'heroi i l'esclau:
- No et deixaré
---------------et diré el nom d'amiga.
La meva amiga: com un vaixell blanc,.
.
I encar de nou la prenia en mos braços
- ja era el seu ventre més alt i més fort.
I a cada pit un vermell:
-----------------------dues brases
com la punxada del llavi i del cor.

.
Lluny de ciutat, quin repòs
-------------------------- i quina ànsia -
a mitjanit em desperta un soroll:
dormo tan prim que el cloquer, que ara canta,
em fa l'efecte que crida a tothom.
.
Fins a dir dotze cada campanada
deixa un ressò que anuncia un retorn
¿Per què serà que la gent no s'afanya
i encar no es lleva, si comença el jorn?
.
En el silenci el capçal m'afalaga
veig una estrella i milers en redós;
però en veig sols una, perquè aquesta em guaita
i el capçal i ella em tornen la son.
.
En somniar, a ciutat faig entrada
a mitjanit
---------i ara escolto un fox-trot.
.

a Joan Merli.
.
Ara no es fa, pro jo encara ho faria:
una galera armaria de nits
o un galió
---------amb les veles més fines,
i amb cent pirates com la meva sort.
No pregunteu quines mars fendiríem
- foren aquelles on calgués valor.
.
Ara no es fa, pro jo encara ho faria:
ells foren lladres de l'argent i l'or
i foren lladres si perles hi havien
- jo robaria només per amor.
Fos amb engany
-----------------si de grat no venien,
jo robaria les noies dels Ports.
.
I encar sóc cert de trobar una illa
on les penyores pogués amagar
i fer pagar les més belles estrenes
de les donzelles sota el meu capçal.
Al pler del vent, desplegades les veles,
voldria ésser el més brau capità.
.
Ara no es fa, pro jo encara ho faria
- si d'un amor sofrís el desengany -
lligar l'atzar de la mar a ma vida
i anar tan lluny que no pogués tornar.
Oh, si el vaixell duia el nom de l'amiga
- de tant d'enyor llanguiría la mar.
.

.
M'he esquitxat a Garraf
-----------------------he passat tretze porxos foradats de muntanya
Només per veure a Sitges un blau brunzent de cuina i un blanc de calç
lluent de cel-obert
.
On irà l'esquirol quan no trobi pinyons
--------------------------------- - mossegarà sa cua que en té el gust
.
Suara he fet una grua
--------------------- d'un full del calendari
---------------------i ha baixat amb el número mateix
------------Al menys del Ministeri m'han avançat una hora de rellotge
.
Aquí on tota valor universal duu per nom Montjuich
------------------------------------- "la lluna
--------------------------------------la bruna
--------------------------------------vestida de dol"
----------------------------------------------és més vidua i més clara
.
Tot això un antiquari no ho sabria comprendre
.
He vist més-------- ------------- - que l'infant de bolquers
--------------------------------------esguardava somrient una estrella
------------Però cap llibre no parla del somrís de l'infant
I heu's-aquí que vaig dir-los-------una cosa vulgar
.
- L'estel exagonal de colors en el Circ enclou totes les síntesis del món
.

.
Som asseguts
------------- al redòs de la taula
------------- i prop del bec de gas que xiula
.
Unes flors artificials
-------que em fan angoixa
-------------------------- perquè no tenen hivern
.
Els ulls de ma estimada
----------------------- brillen com els d'un gat
I com l'escata
.
Els vidres de la sala tremolen
--------rondinen sobre els sotracs dels trams
.
El maniquí de fusta
------------------- m'apar un espectre
.
Suara amb el braç he tombat el tinter
.
-----------------S'ha extès la taca negra
-----------------I en fer entrada la superstició
-----------------HEM ESDEVINGUT PAL·LIDS
.

.
El gra sagnós, de magrana
al teu llavi
Oh, el mossec de la meva besada!
.
La pluja rosega el vidre
glaçat....
Quantes molles hi deixa!
.
Què són fets els estels-oronells
despenjats cada dia?
En els ulls de les verges, estels.
.
A aquella estrella nua tan a prop de la lluna
li servo un gran amor
car volia escapar-se
--------------------i la vigilen molt.
.
Ara el cel és tot blau dins el matí
Només un petit núvol blanc - molt blanc:
una verge s'ha deixat el coixí.

.
Avui volen tan altes
--------------------les gavines del Port,
que planejen només:
el pal més jove i prim
del "Maria Angeleta"
----------------------sota la bola d'0r,
ou el dring transparent de llurs ales quietes
.
De cara al sol
-------------cent veles;
i el banderol vermell que rumbeja el seu frec.
.
El vaporet passeja els bells somnis atlàntics,
--------ran dels molls en la calma:
.
L'home de les taronjes passa el carretó ple.
______________________________________________

.
Campaneta daurada del meu carret de fira,
cavallet de cartró de mig pam, tot pintat;
havem caminat tant pels camins sense ira
que ara ens cal reposar, i agraïr nostre fat.
.
Ja no tornaré més fent osque! osque! corrent,
a carregâ amb palets el teu quadrant de fusta.
Campaneta daurada tu em sabies content.
Ara em mena la gent i tota hora tinc justa:
.
i soc infant encara, i no puc fer-me esment.
Cavallet de cartró tu em sabies la joia:
si ara jugués a córrer què diria la gent...
Trobaran molt millor que estimi alguna noia.
.
tant si és bella com no - cavallet tot pintat,
campaneta daurada - i que us deixi al terrat.

.
Ara que estic al llit
------------------ malalt,
------------------ estic força content.
- Demá m'aixecaré------------potser,
i heu's aquí el que m'espera:
.
Unes places lluentes de claror,
i unes tanques amb flors
------------------------- sota el sol,
------------------------- sota la lluna al vespre;
i la noia que porta la llet
que té un capet lleuger
i du un davantalet
----------amb unes vores fetes de puntes de coixí,
----------i una rialla fresca.
.
I encara aquell vailet que cridarà el diari,
i que puja els tramvies
---------------------- i els baixa,
---------------------- tot corrent.
.
I el carter,
que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa,
perqué no sé el secret
----------------------de les altres que porta.
.
I també l'aeroplà,
que em fa aixecar el cap
el mateix que em cridés una veu d'un terrat.
.
I les dones del barri
--------------------matineres,
qui travessen depressa en direcció al mercat
amb sengles cistells grocs,
i retornen
----------que sobreïxen les cols,
i a vegades la carn,
i d'un altre cireres vermelles.
.
I després l'adroguer,
qui treu la torradora del cafè
----------------------- i comença a rodar la maneta,
i qui crida les noies
i els hi diu - Ja ho té tot?
I les noies somriuen,
-------------------- amb un somriure clar,
que és el baume que surt de l'esfera que ell volta.
I tota la quitxalla del veïnat
qui mourà tanta fressa perqué serà dijous,
i no anirà a l'escola.
.
I els cavalls assenyats,
---------------------- i els carreters dormits
sota la vela amb punxa,
que dansa en el seguit de les roderes.
.
I el vi que de tants dies no he begut.
.
I el pa,
-------posat a taula.
I l'escudella rossa,
------------------fumejant.
.
I vosaltres-----------amics,
perquè em vindreu a veure
i ens mirarem feliços.
.
Tot això bé m'espera,
----------------------si m'aixeco,
----------------------demà.
Si no em puc aixecar,
----------------------mai més,
heu's-aquí el que m'espera:
- Vosaltres restareu,
per veure el bo que és tot:
i la Vida
i la Mort.

_____________________________________________

.
De dalt de tot del cel
els poblets en la nit semblen brases enceses
I perqué entra la vetlla brillen més els estels
.
s'acosten a la terra i s'escalfen les mans
i els cos
-------- i els peus
I li ofrenen la orsa com un panell de flors;
.
Entremig la rosada
els dematins les cuiten els pastors.

______________________________________________

.
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora de la mar
----------------------- bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim aimant.
.
Les barques llunyes i les de la sorra
pendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
----------------miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret,
.
Dóna'm la mà i arrecera ta galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
.
ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.
.
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
--------------------- bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim aimant.
_____________________________________________

.
Quin doll d'aigua a la font
------------------------- ara que és vespre,
i la lluna s'afanya en pujar la carena!
I ronda el ca fidel a la serena
perquè el seu amo capriciós i destre,
plau-li besar l'amada sota la lluna al vol
en el porxo del barri de la masia quieta
adormida pels grills,
-----------missenyors de la cleda i dels pins.
.
Quin doll d'aigua a la font
-------------------------ara que és vespre.
i el vent també és a joc.
I els romanins només, desperts escolten,
perquè demà al matí puguin parlar d'amors
amb les farigoleres fins l'hora de la sesta,
que és quan reposa el pou,
i canten les cigales esguardant la ginesta,
i ells agafen el sòn.
.
Quin doll d'aigua a la font
------------------------ ara que és vespre.
i la lluna ha assolit les cimes cobejades,
i l'estrella primera
-------------------lluerna dels camins
és perduda entremig les immenses miríades,
i als confins de la terra
tots els enamorats es besen i s'estrenyen,
de l'una a l'altra serra.
.
Quin doll d'aigua a la font
ara que tot és nou perquè la lluna és plena.

_____________________________________________

.
Manta amplària té Castella!
- sota els corbs no ho sembla pas.
Aquest porxo de Sigüenza
anuncia un dia clar.
.
Més amunt d'una mojada
hi ha una creu, com un espant.
La gebre és tant rosa i blanca
com una sembra de sal.
.
Corre el tren així un malastre
car apar que va rodant,
tota la terra que abraça
és sense arbre ni ull humà.
.
Ara, si; hem vist dues noies!
Duien una gerra al cap
i una faldilleta airosa;
quin amor les hi tindrà,
.
quin amor - quina dolcesa
sense un magrané al costat.
.
- Si una terra es veu moresca
és la del pla castellà.
.
Més avant ja hi esmorsàvem
i tot era preguntar:
- sense senyal d'estimar-se,
com mengen tan blanc el pa?
______________________________________________

.
jo sería el patró
d'aquell aixell que es veu a l'horitzó
aniría més lluny-------que l'horitzó
.
donaria a les noies el meu cor
i el tornaria a prendre
---------------------per donar-lo altre cop.
.
- noies de tots els ports
.
faria mirallets amb llurs ulls
i els meus ulls.
.
les sabria albirar
de dalt del pal més alt
.
cantaria cançons
---------------- com els marins de guerra:
duria uns pantalons acampanats de baix
.
NI SABRIA ELS MEUS FILLS QUAN
TORNARIA A TERRA.
____________________________________________

.
Venedor d'amor
porta joies fines:
la noia que vols
la noia que tries.
.
De tanta claror
que el mercat destria
per cada cançó
dónes una vida.
.
Quina vida dóns
quin' altra en voldries:
jo me l'he triada
moreneta i prima.
.
Moreneta i prima
que sembla un palmó -
si un altra la mira
li treu morenor.
.
Jo l'he demanada
que fos sols per mi.
L'he comprada esclava,
la vull fer lluir.
.
Venedor d'amor
porta joies fines:
la noia que vols
la noia que tries.

______________________________________________

.
Dolça amigueta, juguem a fet
o a corretgeta, o a bell indret.
.
Dolça amigueta no tinguis pô:
ni he d'allunyar-me ni en cap recó
fer-te malícies, o bé el distret
si acàs et cremes o ets a l'indret
on he amagada la teva flô:
si tu ets manyaga jo seré bo.
.
Dolça amigueta tornem al joc,
la teva escala farà de toc.
Si tu m'atrapes no et besaré,
si jo t'atrapo perdonaré
que no m'estimis. Ja em somriuràs.
.
Si et cau la trena jo et faré el llaç.

______________________________________________

.
Penyora d'amor, penyora -
si tu em besaves, amor,
jo et donaria una rosa.
.
No fóra mesquí de res,
penyora d'amor, penyora;
- o bé et tornaria el bes
o et daria una taronja,
una ametlla
------------ o bé l'esqueix
d'una clavellina nova.
.
No fóra mesquí de res,
penyora d'amor penyora;
- o la flor del cirerer
o el llessamí
------------ o bé la lluerna
que hagués pogut descobrir
la nostra abraçada estreta.
.
No fóra mesquí de res,
penyora d'amor, penyora:
que jo em donaria teu
i tu et donaries tota.
.
Si tu em besaves, amor
jo et donaria una rosa.

_____________________________________________

.
Si en saps el pler no estalviís el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.
.
No besis, no, com l'esclau i el creient
mes com vianant a la font regalada;
deixa't besar - sacrifici fervent -
com més roent més fidel la besada.
.
Què hauries fet si moríes abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada - la copa ben alta.
.
Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar
------------- i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.

.
Quin dia clar que el cor s'esvera:
ha dit l'abril missa primera
i el sol és dolç i l'arbre riu.
.
Tu et fas la roba per l'estiu:
color verd-poma és el setí
mes la bruseta blau-marí.
.
Quin dia clar
------------- i és suau el vent.
Fa bona mina tot jovent.
.
I cada noia, com adés
per Primavera té promés
- si no en tenia no és defès.
.
Ara comença la cançó
i la tenora afina el to:
.
tu et fas la roba per l'estiu
- color taronja un cosset viu.

______________________________________________

.
Si jo fos pescador pescaria l'aurora,
si jo fos pescador atraparía el sol;
si fos lladre d'amor m'obririen les portes
si fos bandit millor
que vindria tot sol:
.
els carcellers del món no em sabrien mai l'ombra
si fos lladre i bandit no em sabrien el vol.
.
Si tingués un vaixell m'enduria les noies,
si volien tornar deixarien llurs cors:
.
i en faria fanals
per a pendre'n de nous.

.
Visca l'amor que m'ha donat l'amiga
fresca i polida com un maig content!
Visca l'amor
------------ l'he cridada i venia
- tota era blanca com un glop de llet.
.
Visca l'amor que Ella també es delia:
.
visca l'amor:
------------ la volia i l'he pres.

.
Els gallarets en el vent de les veles.
Oh, l'avió qui les compta i les plega,
----------------------------------- en fer-se fosc;
si el seu vol s'ha menjat l'alé dels gallarets
- ahir els cobricels de les estrelles
--------------------------------- glaces
avui lasses que són
de la gràcia mofeta del llum groc i el llum verd -
senyoria del Port al capvespre vermell;
si la lluna no es veu;
si la barca no es queixa,
ran de l'angle més negre
i la cançó més blanca,
--------------------- italiana:
.
Qui somou la coberta i fa dolç l'acordió,
Oh, amo del barco blau? - un refrec de colors
-------------------------- dels darrers gallarets...

.
I el seu esguard damunt del meu esguard
soc presoner
------------ que la vull presonera:
aquest matí que una flor m'ha posat
li deia així
---------- baix baixet
--------------------- a l'orella:

sota els teus ulls, és un bes el que em plau:

.
sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa
la seda dels seus rulls com el pecat més dolç
- i l'espatlla ben nua
-------------------- ben blanca
l'ombra corba
-------------- incitant
---------------------- de l'esguard:
encara un altre bes
------------------- un altre
--------------------------- un altre

- quin perfum de magnòlia el seu pit odorant!

.
Tirania de l'amor
si et vull deixar, dius:no em deixis.
.
Si Tu em deixaves soc jo
qui soc gelós de que ho fessis.
.
Englantina del camí
fas goig perquè jo et llueixi:
.
tota l'il·lusió que tinc
la vols teva
------------quan te prengui.
.

Si anessis lluny
---------------tan lluny que no et sabés
tampoc ningú sabria el meu destí,
cap altre llavi no em tindría pres
però amb ton nom faría el meu camí.
.
Un ram de noies no em fora conhort
ni la cançó sota el dring de la copa,
vaixells de guerra vinguessin al Port
prou hi aniría, mariner de popa
.
Si jo possava la bandera al pal
i era molt alta, t'hi veuría a dalt.
.

Vileta d'Arles diumenge a la tarda
- tot de padrines amb còfies de neu -
sota el cloquer immortal que s'aguanta
canta el mainatge cançons d'altre temps.
.
A cada porta és escrit: serenada,
amb guix tan blanc com la calç del bell fresc.
I una fadrina que passa us esguarda,
i ja sou d'Arles, perquè en sou corprès.
.
Una fadrina
------------i una altra
----------------------i una altra;
vileta d'Arles que guarnida que ets!
Els teus minyons que a la guerra marxaven
sols tornarien per fer de promès.
.
I una velleta que puja a l'església
i un estranger sempre bocabadat;
total la plaça amb banderols de festa
i un xocolata com ho n'heu tastat.

Així la rosa enduta pel torrent,
així l'espurna de mimosa al vent,
la teva vida, sota el firmament.
.

.
A Josep Aragay

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.
Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll:
peró jo he vist la pluja
a barrals
sobre els bots,
i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa;
sota els flandes
i els melis,
sota els cedres sagrats.

Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit
i la volta del cel era una foradada
sense llums els vagons:
i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.

Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll:
però totes les mans de tots els trinxeraires
com una farandola
feien un jurament al redós del meu foc.
I era com un miracle
que estirava les mans que eren balbes.
I en la boira es perdia el trepig.

Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll.
Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells
–que són de tants colors
com la mar sota el cel:
que no li calen veles.

.
A Jordi López-Batllori

Hi ha oficis que són bons perquè són de bon viure,
mireu l'ésser fuster:
–serra que serraràs
i els taulons fan a miques,
i de cada suada deu finestres ja han tret.
Gronxada d'encenalls, et munten una taula;
si ho vols, d'una nouera te'n faran un cobert.
I caminen de pla –
damunt les serradures de color de mantega.

I els manyans oh, els manyans!
De picar mai no es cansen:
pica que picaràs i s'embruten els dits;
però fan unes reixes i uns balcons que m'encanten
i els galls de les teulades
que vigilen de nits.
I són homes cepats
com els qui més treballin.

I al dic? Oh, els calafats!
Tot el Port se n'enjoia
car piquen amb ressò
i es diu si neix un peix a cada cop que donen
–un peix cua daurada, blau d'escata pertot.

Penjats de la coberta, tot el vaixell enronden:
veiéssiu les gavines
com els duen claror.

I encara hi ha un ofici
que és ofici de festa el pintor de parets:
si no canten abans, no et fan una sanefa,
si la cançó és molt bella deixen el pis més fresc:
un pis que hom veu al sostre
que el feien i cantaven:
tots porten bata llarga
de colors a pleret.

I encara més
si us deia l'ofici de paleta:
de paleta que en sap
i basteix aixoplucs.
El mateix fan un porxo com una xemeneia
–si ho volen
sense escales
pugen al capdamunt;
fan també balconades que hom veu la mar de lluny
–els finestrals que esguarden tota la serralada
i els capitells
i els sòcols
i les voltes de punt.
Van en cos de camisa com gent desenfeinada!
Oh, les cases que aixenquen d'un tancar i obrir d'ulls!
.

.
Com que era teva la llum, la fogata
Es gela sota els arcs. Dóna'ns les mans.
Net de peix el terrat, la fosca ens mata:
Salvat, ajuda'ns a portar els instants.

Ens hem de batre sota una aigua ingrata,
La nostra força és pobra aquí al voltant
-Aquell peix al terrat era de plata-;
Però ens sabem valents, l'empresa és gran.

La pàtria, esguerrada, duu careta.
Que mai no sàpigues el que ha passat;
Al cel d'abans no hi ha columna dreta.

I si esborrem molts noms que hem heretat,
El teu és ple de ramells blancs, poeta
De la claror: no t'oblidem, Salvat!

Joan Brossa "paleta"

.
Serra ferrenya i aspra!
D'aquí on jo ara la veig,
sembla un rei castellà
que jagués
amb l'espasa al costat,
sota mantell d'ermini.
Sembla un rei i un gegant,
però jeu.
-Té un abís als seus peus
de terra calcigada.
Castella, el Guadarrama:
posta d'or
però posta segura
d'un vent que haveu sigut!
Dormiu la vostra sort:
deixeu pas
als hispans que ara avancen.
Catalans! tots en peu,
l'Escorial deixem-los
per trofeu:
que ara serem nosaltres
qui plantarà les tendes.

De tant pecar el rei jeu.
.