SI LA DESPULLAVA

.


Si la despullava
oh la meva amor!
un botó que queia
ja em donava goig
- ara la bruseta
i el cinyell tot pret,
mel rosada i fresca
la sina després:
.
al mig de la toia
clavellets vermells.

*

4 comentarios:

Joana dijo...

Gràcies, Francesc, tinc quasi tots els llibres de poemes de Papasseit. Els he llegit moltes vegades, per a mi és un gran poeta i em resulta increïble que molta gent que conec no sàpiga res d'ell.

Francesc Puigcarbó dijo...

t'he enviat un correu amb l'enllç del vídeo del Youtube, i aquest bloc, mira, sempre el tindràs a mà per rellegir algún poema d'en Jan Salvat.

Joana dijo...

Una gran pensada, no se d'on treus temps per tot.

Francesc Puigcarbó dijo...

deia Serrat, que cal guanyar temps als somnis, cal anar més enllà de les paraules, ser tal como som de sóc arrel.. . . . .